1. Minorías étnicas y movimientos sociales en Birmania.
a) Teoría y acción
b) Pensamiento
c) Historia
d) Identidades
e) Generaciones
f) Actualidad
g) Interseccionalidad
2. Historia.
a) Actividades productivas
b) Estructuras familiares y espacios públicos
c) Ordenamiento jurídico
d) Educación ye instrucción
e) Ciclas de vida
f) Creación artística
g) Discursos y prácticas religiosas
3. Una Birmania diferente
a) Alternativas a la globalización
b) Solidaridad y redes de mujeres
c) Fundamentalismos y alternativas
d) La construcción de la paz desde las minorías
4. Economía
a) Economía y minorías
b) Políticas de desarrollo
c) Pobreza y exclusión social
d) Economía informal y precariedad
e) Trabajo y bienestar
5. Acción política y legal.
a) Igualdad y políticas públicas internacionales a favor de las minorías
b) Radicalización de las democracias frente a dictaduras de la mayoría
c) Construcción de la ciudadanía
d) Emponderamiento y poder local
e) Instituciones
f) Accesibilidad, integración social e interseccionalidad
6. Territorio y medio ambiente
a) Selva, pueblos, ciudades y espacios naturales
b) Alimentación y biodiversidad
c) Eufemismo birmano y la propuesta verde de las minorías
d) Recursos naturales
e) Desastres naturales
f) Cambio climático
7. Desplazamientos y fronteras
a) Pérdida de la identidad. Des/Re-ubicaciones y Exilio
b) Modelos familiares y roles de género
c) Fronteras visibles e invisibles
d) Tráfico y trato de personas
e) Interculturalidad
f) Conflictos bélicos
8. Derechos humanos
a) Violencia contra las minorías
b) Libertades
c) Cultura, tradición y religión
d) Salud y derechos productivos
e) ONGs y proyectos humanitarios
f) Leyes
g) Explotación sexual
jueves, 15 de enero de 2009
ÀREES D’INTERÈS DEL SEMINARI (des de la perspectiva de pau, resolució de conflictes i drets humans)
1. Minories ètniques i moviments socials a Birmània.
a) Teoria i acció
b) Pensament
c) Història
d) Identitats
e) Generacions
f) Actualitat
g) Interseccionalitat
2. Història.
a) Activitats productives
b) Estructures familiars i espais públics
c) Ordenament jurídic
d) Educació i instrucció
e) Cicles de vida
f) Creació artística
g) Discursos i practiques religioses
3. Una Birmània diferent
a) Alternatives a la globalització
b) Solidaritat i xarxes de dones
c) Fonamentalismes i alternatives
d) La construcció de la pau des de les minories
4. Economia
a) Economia i minories
b) Polítiques de desenvolupament
c) Pobresa i exclusió social
d) Economia informal i precarietat
e) Treball i benestar
5. Acció política i legal.
a) Igualtat i polítiques públiques internacionals a favor de les minories
b) Radicalització de les democràcies enfront dictadures de la majoria
c) Construcció de la ciutadania
d) Emponderament i poder local
e) Institucions
f) Accessibilitat, integració social i interseccionalitat
6. Territori i medi ambient
a) Selva, pobles, ciutats i espais naturals
b) Alimentació i biodiversitat
c) Eufemisme birmà i la proposta verda de les minories
d) Recursos naturals
e) Desastres naturals
f) Canvi climàtic
7. Desplaçaments i fronteres
a) Pèrdua de la identitat. Des/Re-ubicacions i Exili
b) Models familiars i rols de gènere
c) Fronteres visibles i invisibles
d) Tràfic i tracte de persones
e) Interculturalitat
f) Conflictes bèl•lics
8. Drets humans
a) Violència contra les minories
b) Llibertats
c) Cultura, tradició i religió
d) Salut i drets productius
e) ONGs i projectes humanitaris
f) Lleis
g) Explotació sexual
a) Teoria i acció
b) Pensament
c) Història
d) Identitats
e) Generacions
f) Actualitat
g) Interseccionalitat
2. Història.
a) Activitats productives
b) Estructures familiars i espais públics
c) Ordenament jurídic
d) Educació i instrucció
e) Cicles de vida
f) Creació artística
g) Discursos i practiques religioses
3. Una Birmània diferent
a) Alternatives a la globalització
b) Solidaritat i xarxes de dones
c) Fonamentalismes i alternatives
d) La construcció de la pau des de les minories
4. Economia
a) Economia i minories
b) Polítiques de desenvolupament
c) Pobresa i exclusió social
d) Economia informal i precarietat
e) Treball i benestar
5. Acció política i legal.
a) Igualtat i polítiques públiques internacionals a favor de les minories
b) Radicalització de les democràcies enfront dictadures de la majoria
c) Construcció de la ciutadania
d) Emponderament i poder local
e) Institucions
f) Accessibilitat, integració social i interseccionalitat
6. Territori i medi ambient
a) Selva, pobles, ciutats i espais naturals
b) Alimentació i biodiversitat
c) Eufemisme birmà i la proposta verda de les minories
d) Recursos naturals
e) Desastres naturals
f) Canvi climàtic
7. Desplaçaments i fronteres
a) Pèrdua de la identitat. Des/Re-ubicacions i Exili
b) Models familiars i rols de gènere
c) Fronteres visibles i invisibles
d) Tràfic i tracte de persones
e) Interculturalitat
f) Conflictes bèl•lics
8. Drets humans
a) Violència contra les minories
b) Llibertats
c) Cultura, tradició i religió
d) Salut i drets productius
e) ONGs i projectes humanitaris
f) Lleis
g) Explotació sexual
TEMAS DEL SEMINARIO
El Seminario de Birmània en Barcelona: paz, reconciliación y minorías étnicas debatirá todos los puntos de vista, con el matiz de apostar por un factor hasta ahora poco trabajado en política internacional y resolución de conflictos: 'las minorías étnicas'.
Es un seminario académico y activista en el que diversos eruditos expresarán sus visiones directamente y donde las diferentes organizaciones de todo el mundo en apoyo de Birmania y las minorías étnicas hablarán de sus políticas. Todos ellos explorarán:
- paz, derechos humanos, libertad, democracia y reconciliación
- soluciones, propuestas y acuerdos en el camino hacia la reconciliación
Deseamos que el resultado de estos debates y recomendaciones sean escuchados por Europa y el Mundo.
Organizado por
Birmania por la paz (Burma Campaign Spain) con la colaboración de la Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, más de 80 entidades birmanas y con la colaboración de entidades y personalidades de primer nivel catalanas y de todo el Estado
Es un seminario académico y activista en el que diversos eruditos expresarán sus visiones directamente y donde las diferentes organizaciones de todo el mundo en apoyo de Birmania y las minorías étnicas hablarán de sus políticas. Todos ellos explorarán:
- paz, derechos humanos, libertad, democracia y reconciliación
- soluciones, propuestas y acuerdos en el camino hacia la reconciliación
Deseamos que el resultado de estos debates y recomendaciones sean escuchados por Europa y el Mundo.
Organizado por
Birmania por la paz (Burma Campaign Spain) con la colaboración de la Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, más de 80 entidades birmanas y con la colaboración de entidades y personalidades de primer nivel catalanas y de todo el Estado
TEMES DEL SEMINARI
El Seminari de Birmània a Barcelona: pau, reconciliació i minories ètniques debatrà tots els punts de vista, amb el matís d’apostar per un factor fins ara poc treballat en política internacional i resolució de conflictes: ‘les minories ètniques’.
És un seminari acadèmic i activista en el que diversos erudits expressaran les seves visions directament i on les diferents organitzacions d’arreu del món en suport de Birmània i les minories ètniques parlaran de les seves polítiques. Tots ells exploraran:
- pau, drets humans, llibertat, democràcia i reconciliació
- solucions, propostes i acords en el camí cap a la reconciliació
Desitgem que el resultat d’aquests debats i recomanacions siguin escoltats per Europa i el Món.
Organitzat per
Birmania por la paz (Burma Campaign Spain) amb la col•laboració de l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, més de 80 entitats birmanes i amb la col.laboració entitats i personalitats de primer nivell catalanes i de tot l´Estat
És un seminari acadèmic i activista en el que diversos erudits expressaran les seves visions directament i on les diferents organitzacions d’arreu del món en suport de Birmània i les minories ètniques parlaran de les seves polítiques. Tots ells exploraran:
- pau, drets humans, llibertat, democràcia i reconciliació
- solucions, propostes i acords en el camí cap a la reconciliació
Desitgem que el resultat d’aquests debats i recomanacions siguin escoltats per Europa i el Món.
Organitzat per
Birmania por la paz (Burma Campaign Spain) amb la col•laboració de l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, més de 80 entitats birmanes i amb la col.laboració entitats i personalitats de primer nivell catalanes i de tot l´Estat
ESTRUCTURA Y ACTIVIDADES
En primer lugar, por la centralidad de su temática -que es considerada por muchos como una de las cuestiones, sino la cuestión por excelencia del siglo XXI en que vivimos; en segundo lugar, por la amplitud de los contenidos -que no solamente son de carácter interdisciplinario sino que incluyen un interés social para esta temática crucial junto con los contenidos académicos del seminario; teniendo en cuenta el papel que ha jugado hasta ahora Burma Campaing International en la aplicación y fortalecimiento de las redes internacionales en defensa de las minorías étnicas birmanas y para dar cabida a toda la magnitud y excelencia de las actividades - es el caso de las relevantes conferencias incluidas en el día inaugural, las ponencias que se expondrán los días siguientes y las diferentes propuestas llegadas de todas partes del mundo-, la estructura se ha decidido en diferentes tipos de sesiones, plenarias, semi-plenarias, regulares, cerradas.
Las primeras se han concentrado en la jornada de inauguración. En este mismo emplazamiento se celebrará la ceremonia de apertura de este gran acontecimiento, para lo que está prevista la participación de personalidades de la máxima relevancia política y académica. Las sesiones plenarias que tendrán lugar a continuación igualmente cultivarán, a buen seguro, una gran repercusión, no sólo en el conjunto del seminario, sino también en la Universidad Abierta de Cataluña, en la ciudad catalana y en los medios de comunicación.
Al día siguiente, se iniciarán las sesiones semiplenariasSu agrupación en diferentes sesiones se ha hecho siguiendo un interés mutuo de los asuntos tratados. También se ha buscado el enriquecimiento de los debates y la variedad del enfoque, dando cabida a las diferentes voces y perspectivas. En estas sesiones matinales se han incluido también ponencias sugeridas por algunas entidades patrocinadoras y colaboradoras del Congreso, que, en determinados casos, han llegado a configurar semiplenarias sobre temas de gran relevancia académica, política, social, ecológica o cultural.
Las actividades matinales contarán, sin duda, con una ingente densidad de reflexiones y debates, de excelente calidad, pero será durante las tardes cuando el volumen de presentaciones llegará a una cifra extraordinaria. Su organización ha requerido el diseño de sesiones regulares diferentes que se desarrollarán durante tres días. Los tres primeros días dispondrán de tres franjas horarias dedicadas a estas sesiones. Las propuestas que se presentarán en estas sesiones no tan sólo son relevantes por su número sino también por su diversidad y calidad. Se agruparán presentaciones orales, paneles o taulas redondas, talleres, performances, presentaciones de libros, de artesanía, etc. Estas propuestas han llegado de muchas diferentes partes del mundo.
La gran diversidad de propuestas recibidas ha aconsejado, sin embargo, la inclusión de un espacio específicamente dedicado a encuentros paralelos, que se añaden a los tres tipos de sesiones antes mencionadas. Estos encuentros han sido promovidos por entidades y colectivos de diferente cariz que quedan recogidas en el programa. Cada uno de estos acontecimientos tiene una estructura y una franja horaria singular y, sin duda, su incorporación contribuirá a enriquecer de manera importante el acontecimiento.
Este Congreso cuenta además con un importante programa cultural, coordinado por la dirección con la colaboración de diferentes entidades. Este programa, que gira en torno a la presencia de las minorías en muchas diferentes expresiones artísticas y culturales, integra actuaciones musicales de diversos tipos: exposiciones -también de variadas modalidades, incluyendo las artes plásticas, presentación de asociaciones, libros o artesanía-, teatro, cine o deporte. Muchas de éstas resaltan por su mestizaje y por el carácter transnacional de los contenidos y sus señas de identidad, tal y como pasa actualmente en otras realidades de nuestra época. Seguro que todas estas propuestas creativas, de las que podremos disfrutar, contribuirán a enriquecer de manera decisiva el desarrollo del seminario y a hacer de este acontecimiento una ocasión inolvidable para todas las personas que estarán presentes.
ESTRUCTURA I ACTIVITATS
En primer lloc, per la centralitat de la seva temàtica -que és considerada per a molts com una de les qüestions, sinó la qüestió per excel•lència del segle XXI en que vivim-; en segon lloc, per l’amplitud dels seus continguts -que no solament són de caràcter interdisciplinari sinó que inclouen un interès social per aquesta temàtica crucial junt amb els continguts acadèmics del seminari-; tenint en compte, el paper que ha jugat fins ara Burma Campaing International en l’aplicació i enfortiment de les xarxes internacionals en defensa de les minories ètniques birmanes i per donar cabuda a tota la magnitud i excel•lència de les activitats - és el cas de les rellevants conferències incloses en el dia inaugural, les ponències que s’exposaran els dies següents i les diferents propostes arribades de totes parts del món-, l’estructura s’ha decidit en diferents tipus de sessions,
Les primeres s’han concentrat en la jornada. En aquest mateix emplaçament se celebrarà la cerimònia d’obertura d’aquest gran esdeveniment, pel que està prevista la participació de personalitats de la màxima rellevància política i acadèmica. Les sessions plenàries que tindran lloc a continuació igualment conrearan, de ben segur, una gran repercussió, no solament en el conjunt del seminari, a, en la ciutat catalana i en els mitjans de comunicació.
L’endemà, s’iniciaran les sessions semiplenàries. La varietat de les temàtiques que es tractaran -tal i com les propostes pels Comitès Científics- s’han concretat en aquestes semiplenàries en diverses ponències, totes elles impartides per persones del màxim reconeixement científic, professional i social, tant a escala nacional com internacional. La seva agrupació en diferents sessions s’ha fet seguint un interès mutu dels assumptes tractats. També s’ha buscat l’enriquiment dels debats i la varietat de l’enfocament, donant cabuda a les diferents veus i perspectives. En aquestes sessions matinals s’han inclòs també ponències suggerides per algunes entitats patrocinadores i col•laboradores del Congreés, que, en determinats casos, han arribat a configurar semiplenaris sobre temes de gran rellevància acadèmica, política, social, ecològica o cultural.
Les activitats matinals comptaran, sens dubte, amb una ingent densitat de reflexions i debats, d’excel•lent qualitat, però serà durant les tardes quan el volum de presentacions arribarà a una xifra extraordinària. La seva organització ha requerit el disseny de sessions regulars diferents que es desenvoluparan durant tres dies. Els tres primers dies disposaran de tres franges horàries dedicades a aquestes sessions. Les propostes que es presentaran en aquestes sessions no tan sols són rellevants pel seu nombre sinó també per la seva diversitat i qualitat. S’hi agruparan presentacions orals, panels o taules rodones, tallers, performances, presentacions de llibres, d’artesania, etc. Aquestes propostes han arribat de moltes diferents parts del món.
La gran diversitat de propostes rebudes ha aconsellat, però, la inclusió d’un espai específicament dedicat a trobades paral•leles, que s’afegeixen als tres tipus de sessions abans esmentades. Aquestes trobades han estat promogudes per entitats i col•lectius de diferent caire que queden recollides en el programa. Cadascun d’aquests esdeveniments té una estructura i una franja horària singular i, sens dubte, la seva incorporació contribuirà a enriquir de manera important l’esdeveniment.
Aquest Congrés compta a més amb un important programa cultural, coordinat per la direcció amb la col•laboració de diferents entitats. Aquest programa, que gira al voltant de la presència de les minories en moltes diferents expressions artístiques i culturals, integra actuacions musicals de diversos tipus: exposicions –també de variades modalitats, incloent-hi les arts plàstiques, presentació d’associacions, llibres o artesania-, teatre, cinema o esport. Moltes d’aquestes ressalten pel seu mestissatge i pel caràcter transnacional dels seus continguts i les seves senyes d’identitat, tal i com passa actualment en altres realitats de la nostra època. De ben segur, totes aquestes propostes creatives, de les que podrem gaudir, contribuiran a enriquir de manera decisiva el desenvolupament del seminari i a fer d’aquest esdeveniment una ocasió inoblidable per a totes les persones que hi seran presents.
Les primeres s’han concentrat en la jornada. En aquest mateix emplaçament se celebrarà la cerimònia d’obertura d’aquest gran esdeveniment, pel que està prevista la participació de personalitats de la màxima rellevància política i acadèmica. Les sessions plenàries que tindran lloc a continuació igualment conrearan, de ben segur, una gran repercussió, no solament en el conjunt del seminari, a, en la ciutat catalana i en els mitjans de comunicació.
L’endemà, s’iniciaran les sessions semiplenàries. La varietat de les temàtiques que es tractaran -tal i com les propostes pels Comitès Científics- s’han concretat en aquestes semiplenàries en diverses ponències, totes elles impartides per persones del màxim reconeixement científic, professional i social, tant a escala nacional com internacional. La seva agrupació en diferents sessions s’ha fet seguint un interès mutu dels assumptes tractats. També s’ha buscat l’enriquiment dels debats i la varietat de l’enfocament, donant cabuda a les diferents veus i perspectives. En aquestes sessions matinals s’han inclòs també ponències suggerides per algunes entitats patrocinadores i col•laboradores del Congreés, que, en determinats casos, han arribat a configurar semiplenaris sobre temes de gran rellevància acadèmica, política, social, ecològica o cultural.
Les activitats matinals comptaran, sens dubte, amb una ingent densitat de reflexions i debats, d’excel•lent qualitat, però serà durant les tardes quan el volum de presentacions arribarà a una xifra extraordinària. La seva organització ha requerit el disseny de sessions regulars diferents que es desenvoluparan durant tres dies. Els tres primers dies disposaran de tres franges horàries dedicades a aquestes sessions. Les propostes que es presentaran en aquestes sessions no tan sols són rellevants pel seu nombre sinó també per la seva diversitat i qualitat. S’hi agruparan presentacions orals, panels o taules rodones, tallers, performances, presentacions de llibres, d’artesania, etc. Aquestes propostes han arribat de moltes diferents parts del món.
La gran diversitat de propostes rebudes ha aconsellat, però, la inclusió d’un espai específicament dedicat a trobades paral•leles, que s’afegeixen als tres tipus de sessions abans esmentades. Aquestes trobades han estat promogudes per entitats i col•lectius de diferent caire que queden recollides en el programa. Cadascun d’aquests esdeveniments té una estructura i una franja horària singular i, sens dubte, la seva incorporació contribuirà a enriquir de manera important l’esdeveniment.
Aquest Congrés compta a més amb un important programa cultural, coordinat per la direcció amb la col•laboració de diferents entitats. Aquest programa, que gira al voltant de la presència de les minories en moltes diferents expressions artístiques i culturals, integra actuacions musicals de diversos tipus: exposicions –també de variades modalitats, incloent-hi les arts plàstiques, presentació d’associacions, llibres o artesania-, teatre, cinema o esport. Moltes d’aquestes ressalten pel seu mestissatge i pel caràcter transnacional dels seus continguts i les seves senyes d’identitat, tal i com passa actualment en altres realitats de la nostra època. De ben segur, totes aquestes propostes creatives, de les que podrem gaudir, contribuiran a enriquir de manera decisiva el desenvolupament del seminari i a fer d’aquest esdeveniment una ocasió inoblidable per a totes les persones que hi seran presents.
OBJECTIVOS Y CONTENIDOS
La celebración del Seminari Birmània a Barcelona no sólo supone un gran honor, sino también una gran oportunidad y un de los retos más importantes en els hechos recientes que han tenido lugar en Birmania.
Bajo el lema ‘la paz no es una utopía para Birmania’ y con el tema general de ‘paz, reconciliación y minorías étnicas’, trataremos, en esta primera edición, cuestiones i problemas fundamentales que afectan a la vida de las minorías en Birmania. Desde el emponderamiento de la sociedad civil hasta los retos federalistas, la acción política y legal, los desplazados internos, las migraciones, las desigualdades espaciales y urbanas; la violencia de las minorías, las luchas por los derechos humanos, la presencia de las mujeres en el poder, en la educación, en la política, en la ciencia y en los medios de comunicación; la aplicación transversal del enfoque de paz desde la perspectiva de las minorías, incorporando la producción de su conocimiento y sucultura; el impacto de la globalización en su economía, el trabajo, la opresión y sus oportunidades vitales, la salud de las minorías, incluyendo los discapacidades; la recuperación de su historia y de su protagonismo en los acontecimientos recientes; su participación en la cultura, el arte o la creatividad, su papel en el proceso de paz en las diferentes profesiones o actividades o en sus diferentes mundos.
El Seminari Birmània a Barcelona quiere reflexionar sobre todss estos aspectos desde una perspectiva interdisciplinaria, abierta al diálogo entre los diferentes enfoques y planteamientos provinentes tanto de la oposición como de la resistencia.
Lo que se persigue es enriquecer las reflexiones con el contraste entre las diferentes aproximaciones, haciendo posible, al mismo tiempo, los encrucijadas y los mestizajes, fruto del debate y del intercambio de ideas. Se pretende llevar a cabo todo esto teniendo en cuenta la polifonía de voces, no sólo de las minoríass birmanas, sino también por lo que representan como minorías del mundo, integrando aportaciones que hagan de enlace entre lo de aquí y lo de allá, lo local y lo global, lo cercano y lo lejano, tal y com se ve en la compleja era de hoy.
Son muy diversos los objetivos que BURMA CAMPAIGN INTERNATIONAL ya ha inspirado en el encuentro de las diferentes entidades en otros países. Hemos de destacar, entre todas ellas, el fomento de alternativas de paz, desde una perspectiva de las minorías; el fortalecimiento de las redes internacionales, nacionales y locales vinculadas a estos procesos y su difusión, tanto en el plano de la política como en el de la cultura, la economía, etc..
Otras finalidades se orientan hacia la creación de intercanvis socials, cooperantes y académicos, así como a la movilización del interés relativo al conocimiento de las minorías y a la mejora de la situación de las minorías étnicas en nuestras sociedades, tanto por parte de académicos como por estudiantes, instituciones y entidades, y también de los movimentos que luchan por la libertad, los derechos humanos y la paz. En esta primera edición del seminario, se pretende además enriquecer el encuentro haciendo una invitación al mundo de las minorías lingüísticas en nuestro pais y en el mundo de habla hispana, tanto del ámbito estatal como latinoamericano, o de otros contextos, contribuyendo a la incorporación definitiva de la red internacional de la campanya.
De aquí viene el desarrollo del congreso en diferentes lenguas, introduciendo el catalán, birmano, inglés y español como lenguas oficials. Pero objetivo seria que se hiciese la traducción al euskera y al gallego también.
Otro objetivo que perseguimos es incorporar transversalmente la atención a las mujeres, la infancia y la discapacidad, que afecta significativamente a la supervivencia de las minorías. Eso no sólo se reflejará en el espacio específico destinado al debate sobre la cuestión, sino también en la incorporación de recursos técnicos y humanos destinados a hacer posible la accesibilidad. De la misma manera, se pretende contribuir al conocimiento de la situación de las minorías en la sociedad birmana, así como al análisis de los cambios registrados en este terreno durante las últimas cinco décadas facilitando las presentaciones sobre este tema de diferentes asociaciones, instituciones y entidades, y también las relevantes autoridades académicas, jurídicas, políticas, educadoras y cooperantes dentro y fuera de nuestro pais.
El programa es muy amplio y se complementa con exposiciones, actuaciones musicales, teatro, cine, exhibición de artesanía y de libros, contribuyendo también en esta dirección y ofreciendo un vibrante acercamiento a los mundos de las minorías birmanas de hoy en diferentes expresiones culturales y artísticas.
El interés para dar a conocer diferentes realidades se reúne con una rotunda vocación internacional, que se manifiesta en el fuerte protagonismo de personalidades y ponentes extranjeros o en la profunda tarea de difusión internacional. Esta |apertura de las minorías birmanas desde Barcelona al mundo, se favorecerá también por la amplia cobertura del acontecimiento. Eso incluirá, entre otros muchos aspectos, la retransmisión en diferido de las sesiones. Sin embargo, se enviará diariamente a los medios de comunicación vía satélite las imágenes de más interés, utilizando el satélite Hispasat, a través de la Televisión educativa. Todas estas imágenes se utilizarán con posterioridad para la confección de un documental resumen.
Estas iniciativas tienen como objetivo hacer más fácil el seguimiento a distancia del seminario y garantizar su repercusión a nivel internacional, co-ayudando de la misma manera a impulsar el proceso de paz, el fortalecimiento de redes de interés sobre esta temática y la expansión de la conciencia global sobre la centralidad en nuestro mundo de la cuestión de las minorías.
Finalmente, hemos focalizado su atención en las posibilitades del proceso de paz, hito que, como su nombre indica, no es una utopía. Una paz, libertad y democracia no sólo referida a la distribución de recursos y oportunidades, sino también al reconocimiento de las posiciones y las identidades colectivas y personales de las minorías, aspectos en los que continuamos manteniendo una posición relegada.
Muchos de los debates e intercambios tendrán como centro los nuevos desplazamientos que se dan hoy a escala planetaria, los anclajes vitales y los cumplimientos cotidianos de un número creciente de mujeres y hombres, incluyendo movilidad espacial y sociocultural prácticamente desconocida hasta ahora, trayectorias espaciotemporales de nueva creación, sin embargo.
Estas nuevas realidades traen asociadas, en muchos casos, el derrumbe de antiguas fronteras y el levantamiento de otras, incluso el desvelo de las que, a pesar de su invisibilidad, nos rodean y nos ponen límites. Estas fronteras, que a veces son móviles y transitorias, cambian según los diferentes contextos y situaciones, correspondiendo a la fluidez social de nuestro tiempo, pero que en cualquier caso configuran espacios de encuentros y desencuentros que se desarrollan en las nuestras vidas.
Esta nueva definición de la movilidad y de las fronteras afecta de manera singular a las minorías, abriendo nuevos escenarios y trayectorias vitales o finalmente horizontes complejas por nuestras prácticas y deseos. Estas transformaciones, además, vienen acompañadas de nuevas formas de violencia contra las minorías, en el ámbito público, también en el doméstico y en la intimidad.
La violencia hacia las minorías, que ya estaba presente en anteriores etapas históricas, muestra hoy una dimensión particularmente dramática, por su radical oposición a los derechos humanos y a la conciencia ciudadana que, pese a los obstáculos, se abre paso en este mundo en cambio continuo.
De esta relevante temática y de todas las otras cuestiones antes mencionadas, hasta más de cien, se ocupan buena parte de las reflexiones que se tratarán en el seminario. Algunas de éstas se han recogido en las páginas siguientes. Invitamos, además, a que, junto con las reflexiones, se hagan análisis, evaluaciones y propuestas que se puedan incorporar a la sociedad contribuyendo a hacer posible la paz.
OBJECTIUS I CONTINGUTS
Aconseguir la pau per a tots els pobles de Birmània, en tots els aspectes de la seva vida, en el reconeixement de les múltiples diversitats que els singularitzen i que constitueixen un tot alhra, és, sens dubte, el gran repte per el procés de pau birmà.
La celebració del Seminari Birmània a Barcelona no nomes suposa un gran honor, sinó també una gran oportunitat i un dels reptes més importants en els fets recents que han tingut lloc a Birmània.
Sota el lema ‘la pau no és una utopia per a Birmània’ i amb el tema general de ‘pau, reconciliació i minories ètniques’, tractarem, en aquesta primera edició, qüestions i problemes fonamentals que afecten a la vida de les minories a Birmània. Des de l’emponderament de la societat civil fins els reptes federalistes, l’acció política i legal, els desplaçats interns, les migracions, les desigualtats espacials i urbanes; la violència de les minories, les lluites pels drets humans, la presencia de les dones en el poder, en l’educació, en la política, en la ciència i en els mitjans de comunicació; l’aplicació transversal de l’enfocament de pau des de la perspectiva de les minories, incorporant la producció del seu coneixement i la seva cultura; l’impacte de la globalització en la seva economia, el treball, l’opressió i les seves oportunitats vitals, la salut de les minories, incloent-hi els discapacitats; la recuperació de la seva historia i dels seu protagonisme en els esdeveniments recents; la seva participació en la cultura, l’art o la creativitat, els seu paper en el procés de pau en les diferents professions o activitats o en els seus diferents móns.
El Seminari Birmània a Barcelona vol reflexionar sobre tots aquets aspectes des d’una perspectiva interdisciplinaria, oberta al diàleg entre els diferents enfocaments i plantejaments provinents tant de l’oposició com de la resistència.
El que es persegueix és enriquir les reflexions amb el contrast entre les diferents aproximacions, fent possible alhora, els entrecreuaments i mestissatges, fruit del debat i de l’intercanvi d’idees. Es pretén portar a terme tot això tenint en compte la polifonia de veus, no només de les minories birmanes, sinó també pel que representen com a minories del món, integrant aportacions que facin d’enllaç entre el d’aquí i el d’allà, el local i el global, el proper i el llunyà, tal i com es veure en la complexa era d’avui.
Són molt diverses les fites que BURMA CAMPAIGN INTERNATIONAL ja ha inspirat en la trobada de les diferents entitats en altres països. Hem de destacar, entre totes elles, el foment d’alternatives a la pau, des d’una perspectiva de les minories; l’enfortiment de les xarxes internacionals, nacionals i locals vinculades a aquests processos i la seva difusió, tant en el plànol de la política com en el de la cultura, l’economia, etc..
Altres finalitats s’orienten cap a la creació d’intercanvis socials, cooperants i acadèmics, així com a la mobilització de l’interès relatiu al coneixement de les minories i a la millora de la situació de les minories ètniques en les nostres societats, tant per part d’acadèmics com per estudiants, institucions i entitats, i també dels moviments que lluiten per la llibertat, els drets humans i la pau. En aquesta primera edició del seminari, es pretén a més enriquir la trobada fent una invitació al món de les minories lingüístiques en el nostre país i al món de parla hispana, tant de l’àmbit estatal com llatinoamericà, o d’altres contextos, contribuint a la incorporació definitiva de la xarxa internacional de la campanya.
D’aquí ve el desenvolupament del congrés en diferents llengües, introduint el català, birmà, anglès i espanyol com a llengües oficials. Però la fita seria que es fes la traducció a l’euskera i al gallec també.
Un altre fita que perseguim és incorporar transversalment l’atenció a les dones, la infantesa i la discapacitat, que afecta significativament a la supervivència de les minories. Això no només es reflectirà en l’espai específic destinat al debat sobre la qüestió, sinó també en la incorporació de recursos tècnics i humans destinats a fer possible l’accessibilitat. De la mateixa manera, es pretén contribuir al coneixement de la situació de les minories en la societat birmana, així com a l’anàlisi dels canvis enregistrats en aquest terreny durant les darreres cinc dècades facilitant les presentacions sobre aquest tema de diferents associacions, institucions i entitats, i també les rellevants autoritats acadèmiques, jurídiques, polítiques, educadores i cooperants dins i fora del nostre país.
El programa és molt ampli i es complementa amb exposicions, actuacions musicals, teatre, cine, exhibició d’artesania i de llibres, tot contribuint també en aquesta direcció i oferint un vibrant apropament als móns de les minories birmanes d’avui en diferents expressions culturals i artístiques.
L’interés per a donar a conèixer diferents realitats s’aplega amb una rotunda vocació internacional, que es manifesta en el fort protagonisme de personalitats i ponents estrangers o en la profunda tasca de difusió internacional. Aquesta obertura de les minories birmanes des de Barcelona al món, s’afavorirà també per l’àmplia cobertura de l’esdeveniment. Això inclourà, entre altres molts aspectes, la retransmissió en diferit de les sessions. Tanmateix, s’enviarà diàriament als mitjans de comunicació via satèl•lit les imatges de més interès, fent servir el satèl•lit Hispasat, a travès la Televisió educativa. Totes aquestes imatges es faran servir amb posterioritat per a la confecció d’un documental resum.
Aquestes iniciatives tenen com a objectiu fer més fàcil el seguiment a distància del seminari i garantir la seva repercussió a nivell internacional, co-ajudant de la mateixa manera a impulsar el procés de pau, l’enfortiment de xarxes d’interès sobre aquesta temàtica i l’expansió de la consciència global sobre la centralitat en el nostre món de la qüestió de les minories.
Finalment, hem focalitzat la seva atenció en les possibilitats del procés de pau, fita que, com el seu nom indica, no és una utopia. Una pau, llibertat i democràcia no només referida a la distribució de recursos i oportunitats, sinó també al reconeixement de les posicions i les identitats col•lectives i personals de les minories, aspectes en els que continuem mantenint una posició relegada.
Molts dels debats e intercanvis tindran com a centre els nous desplaçaments que es donen avui a escala planetària, els ancoratges vitals i els acompliments quotidians d’un nombre creixent de dones i homes, incloent-hi mobilitats espaials i socioculturals pràcticament desconegudes fins ara, trajectòries espaitemporals de nova creació, però.
Aquestes noves realitats porten associades, en molts casos, l’ensorrament d’antigues fronteres i l’aixecament d’altres, fins i tot el desvetllament de les que, tot i la seva invisibilitat, ens envolten i ens posen límits. Aquestes fronteres, que de vegades són mòbils i transitòries, canvien segons els diferents contextos i situacions, corresponent a la fluïdesa social del nostre temps, però que en qualsevol cas configuren espais de trobades i destrobades que es desenvolupen en les nostres vides.
Aquesta nova definició de les mobilitats i de les fronteres afecta de manera singular a les minories, obrint nous escenaris i trajectòries vitals o finalment horitzons complexes per les nostres pràctiques i desitjos. Aquestes transformacions, a més a més, vénen acompanyades de noves formes de violència contra les minories, en l’àmbit públic, també en el domèstic i en la intimitat.
La violència vers les minories, que ja era present en anteriors etapes històriques, mostra avui una dimensió particularment dramàtica, per la seva radical oposició als drets humans i a la consciència ciutadana que, tot i els obstacles, s’obre pas en aquest món en canvi continu.
D’aquesta rellevant temàtica i de totes les altres qüestions abans esmentades, fins a més de cent, se n’ocupen bona part de les reflexions que es tractaran en el seminari. Algunes d’aquestes s’han recollit en les pàgines següents. Convidem, a més a més, a que, juntament amb les reflexions, es facin anàlisis, avaluacions i propostes que es puguin incorporar a la societat contribuint a fer possible la pau.
La celebració del Seminari Birmània a Barcelona no nomes suposa un gran honor, sinó també una gran oportunitat i un dels reptes més importants en els fets recents que han tingut lloc a Birmània.
Sota el lema ‘la pau no és una utopia per a Birmània’ i amb el tema general de ‘pau, reconciliació i minories ètniques’, tractarem, en aquesta primera edició, qüestions i problemes fonamentals que afecten a la vida de les minories a Birmània. Des de l’emponderament de la societat civil fins els reptes federalistes, l’acció política i legal, els desplaçats interns, les migracions, les desigualtats espacials i urbanes; la violència de les minories, les lluites pels drets humans, la presencia de les dones en el poder, en l’educació, en la política, en la ciència i en els mitjans de comunicació; l’aplicació transversal de l’enfocament de pau des de la perspectiva de les minories, incorporant la producció del seu coneixement i la seva cultura; l’impacte de la globalització en la seva economia, el treball, l’opressió i les seves oportunitats vitals, la salut de les minories, incloent-hi els discapacitats; la recuperació de la seva historia i dels seu protagonisme en els esdeveniments recents; la seva participació en la cultura, l’art o la creativitat, els seu paper en el procés de pau en les diferents professions o activitats o en els seus diferents móns.
El Seminari Birmània a Barcelona vol reflexionar sobre tots aquets aspectes des d’una perspectiva interdisciplinaria, oberta al diàleg entre els diferents enfocaments i plantejaments provinents tant de l’oposició com de la resistència.
El que es persegueix és enriquir les reflexions amb el contrast entre les diferents aproximacions, fent possible alhora, els entrecreuaments i mestissatges, fruit del debat i de l’intercanvi d’idees. Es pretén portar a terme tot això tenint en compte la polifonia de veus, no només de les minories birmanes, sinó també pel que representen com a minories del món, integrant aportacions que facin d’enllaç entre el d’aquí i el d’allà, el local i el global, el proper i el llunyà, tal i com es veure en la complexa era d’avui.
Són molt diverses les fites que BURMA CAMPAIGN INTERNATIONAL ja ha inspirat en la trobada de les diferents entitats en altres països. Hem de destacar, entre totes elles, el foment d’alternatives a la pau, des d’una perspectiva de les minories; l’enfortiment de les xarxes internacionals, nacionals i locals vinculades a aquests processos i la seva difusió, tant en el plànol de la política com en el de la cultura, l’economia, etc..
Altres finalitats s’orienten cap a la creació d’intercanvis socials, cooperants i acadèmics, així com a la mobilització de l’interès relatiu al coneixement de les minories i a la millora de la situació de les minories ètniques en les nostres societats, tant per part d’acadèmics com per estudiants, institucions i entitats, i també dels moviments que lluiten per la llibertat, els drets humans i la pau. En aquesta primera edició del seminari, es pretén a més enriquir la trobada fent una invitació al món de les minories lingüístiques en el nostre país i al món de parla hispana, tant de l’àmbit estatal com llatinoamericà, o d’altres contextos, contribuint a la incorporació definitiva de la xarxa internacional de la campanya.
D’aquí ve el desenvolupament del congrés en diferents llengües, introduint el català, birmà, anglès i espanyol com a llengües oficials. Però la fita seria que es fes la traducció a l’euskera i al gallec també.
Un altre fita que perseguim és incorporar transversalment l’atenció a les dones, la infantesa i la discapacitat, que afecta significativament a la supervivència de les minories. Això no només es reflectirà en l’espai específic destinat al debat sobre la qüestió, sinó també en la incorporació de recursos tècnics i humans destinats a fer possible l’accessibilitat. De la mateixa manera, es pretén contribuir al coneixement de la situació de les minories en la societat birmana, així com a l’anàlisi dels canvis enregistrats en aquest terreny durant les darreres cinc dècades facilitant les presentacions sobre aquest tema de diferents associacions, institucions i entitats, i també les rellevants autoritats acadèmiques, jurídiques, polítiques, educadores i cooperants dins i fora del nostre país.
El programa és molt ampli i es complementa amb exposicions, actuacions musicals, teatre, cine, exhibició d’artesania i de llibres, tot contribuint també en aquesta direcció i oferint un vibrant apropament als móns de les minories birmanes d’avui en diferents expressions culturals i artístiques.
L’interés per a donar a conèixer diferents realitats s’aplega amb una rotunda vocació internacional, que es manifesta en el fort protagonisme de personalitats i ponents estrangers o en la profunda tasca de difusió internacional. Aquesta obertura de les minories birmanes des de Barcelona al món, s’afavorirà també per l’àmplia cobertura de l’esdeveniment. Això inclourà, entre altres molts aspectes, la retransmissió en diferit de les sessions. Tanmateix, s’enviarà diàriament als mitjans de comunicació via satèl•lit les imatges de més interès, fent servir el satèl•lit Hispasat, a travès la Televisió educativa. Totes aquestes imatges es faran servir amb posterioritat per a la confecció d’un documental resum.
Aquestes iniciatives tenen com a objectiu fer més fàcil el seguiment a distància del seminari i garantir la seva repercussió a nivell internacional, co-ajudant de la mateixa manera a impulsar el procés de pau, l’enfortiment de xarxes d’interès sobre aquesta temàtica i l’expansió de la consciència global sobre la centralitat en el nostre món de la qüestió de les minories.
Finalment, hem focalitzat la seva atenció en les possibilitats del procés de pau, fita que, com el seu nom indica, no és una utopia. Una pau, llibertat i democràcia no només referida a la distribució de recursos i oportunitats, sinó també al reconeixement de les posicions i les identitats col•lectives i personals de les minories, aspectes en els que continuem mantenint una posició relegada.
Molts dels debats e intercanvis tindran com a centre els nous desplaçaments que es donen avui a escala planetària, els ancoratges vitals i els acompliments quotidians d’un nombre creixent de dones i homes, incloent-hi mobilitats espaials i socioculturals pràcticament desconegudes fins ara, trajectòries espaitemporals de nova creació, però.
Aquestes noves realitats porten associades, en molts casos, l’ensorrament d’antigues fronteres i l’aixecament d’altres, fins i tot el desvetllament de les que, tot i la seva invisibilitat, ens envolten i ens posen límits. Aquestes fronteres, que de vegades són mòbils i transitòries, canvien segons els diferents contextos i situacions, corresponent a la fluïdesa social del nostre temps, però que en qualsevol cas configuren espais de trobades i destrobades que es desenvolupen en les nostres vides.
Aquesta nova definició de les mobilitats i de les fronteres afecta de manera singular a les minories, obrint nous escenaris i trajectòries vitals o finalment horitzons complexes per les nostres pràctiques i desitjos. Aquestes transformacions, a més a més, vénen acompanyades de noves formes de violència contra les minories, en l’àmbit públic, també en el domèstic i en la intimitat.
La violència vers les minories, que ja era present en anteriors etapes històriques, mostra avui una dimensió particularment dramàtica, per la seva radical oposició als drets humans i a la consciència ciutadana que, tot i els obstacles, s’obre pas en aquest món en canvi continu.
D’aquesta rellevant temàtica i de totes les altres qüestions abans esmentades, fins a més de cent, se n’ocupen bona part de les reflexions que es tractaran en el seminari. Algunes d’aquestes s’han recollit en les pàgines següents. Convidem, a més a més, a que, juntament amb les reflexions, es facin anàlisis, avaluacions i propostes que es puguin incorporar a la societat contribuint a fer possible la pau.
INTRODUCCIÓN
El concepto de ‘resolución de conflictes’ no ha ganado muchos adeptos en la teoría política de Birmania, parece como si las únicas vías fuesen la violencia, la represión o la pobreza y la injusticia. El resultado de esta reflexión es apoyado por el Fórum Àsia de Minorías y expertos internacionales de Naciones Unidas que estarán presentes exigiendo una resolución de los conflictos y construcción de paz, basado en las culturas locales.
El seminari va dirigido a dos tipos de audiencia: Primero a todas las asociaciones que trabajan en el mundo en pro de Birmania (conocidas como las Campañas de Birmania), para darles nuevas perspectivas en la defensa de los derechos humans, la paz y la cooperación. La segunda audiencia son las minorías étnicas y los actores de paz internos y externos. Este encuentro pretende provocar conversaciones y estimular iniciativas creativas, más que prescribir recetas definitivas o recomendaciones que den soporte a las teorías clásicas.
Según nuestra experiencia y observación, el respeto a las minorías étnicas es clave en la resolución del conflicte birmano. El conflicto se basa en la identidad política o sistemática, donde a las minorías se las ha privado de sus derechos (tierra, lengua, recursos, leyes,...). No respetar el modus vivendis de estas minorías es lo que ha hecho el Régimen Militar Birmano. Por ejemplo, implantar un régimen autoritario que no respeta los modelos tradicionales de decisión basados en las personas mayores, no tener en cuenta los derechos de la tierra. Las nuevas figuras de autoridad han suplantado las tradicionales, por ejemplo, los oficiales militares han desplazado a los campesinis con la consiguiente ruptura del sistema tradicional. Mediante esta recolocación han violado el respeto legítimo tradicional y los ha recolocado en un nuevo espacio, un espacio donde no tenen veu.
El respeto al modelo interno de gestión de las minorías puede aportar muchas soluciones a la paz y a la reconciliación social. Birmania se ha convertido en una fábrica social del miedo, donde el espacio interno creado por la Junta, que ejerce un rol autoritario, ha de ser reparado y sustituido por modelos más jóvenes. La manera más fácil de hacerr más joven este estado de mied social es crear un proceso de inclusión de las minorías étnicas, haciéndolas formar parte del proceso de decisión. Un proceso donde se tengan también en cuenta los derechos de la tierra.
Las violaciones de los derechos de la tierra y de sus minorías en Birmania es el principal problema que se debe afrontar en las políticas a corto y medio plazo. La práctica de la resolució del conflicto se basa en otorgar poder a las minorías étnicas, especialmente a los jóvenes actores com mujeres, jóvenes... pueden integrar tradición y modernidad.
El ejercicio de Birmania puede ser un ejemplo a nivel internacional, una herramienta analítica que ayude a planificar e implementar la integración de las minorías en el escenario del siglo XXI. En el escenario político, un modelo parcial tiene un éxito limitado: le da demasiado peso a los actores internacionales. No respeta a las minorías étnicas y no les da la posición de puente entre la división del régimen y la oposición política tradicional.
A medio y largo plazo, las tensiones ètniques y religiosas también plantean dilemas interesantes: donde se encuentran las terceras partes, por ejemplo, en la cuestión de los musulmanes Rohingya y los no musulmanes de Birmania. En el escenario de los derechos de la tierra, el hecho de que no de haya respectado a las minorías ha tenido como consecuencia daños increibles en las políticas de desarrollo y ecología, como es el cas del Salween y Shwe.
En estos dos conflictos donde de han visto grandes intereses per parte de multinacionales, la Junta decidió resolver que los recursos eran suyos, mediante el miedo y la política de recolocación, obligó a las comunidades a huir de su entorno natural.
La falta de respeto y la exclusión de las comunidades, el pillaje de la Junta con la colaboración de corporaciones internacionales, constituidas en nuevos líderes económicos, sin nigún respeto por los auténticos líderes locales, ha conducido al deterioro del sistema económico y social.
Lo que querems favorecer en el seminario es el modelo neutro de mediación: invitamos a todas las parts a asistir, con la finalidad de llegar a compromisos, con respeto por las minorías, reconociéndolas como terceras partes y con legítima capacidad de decisión en el juego del poder.
INTRODUCCIÓ
A Birmània hi ha molts problemes que impedeixen que 44 milions de persones puguin viure en pau. D’una banda , hi ha una Junta Militar que governa el país mitjançant el mètode de la por i la desintegració de les identitats. L’oposició al règim, d’altra banda, proposa que són ‘una autèntica democràcia federal a Birmània’ que poden representar totes les seves veus. Hi ha una gran tensió entre la unitat militar que representa la idea de ‘Myanmar’ i l’estat federal de Birmània. Ens plantegem una sèrie de qüestions: Hi ha alguna zona gran de ningú enmig de tot això? Què és millor: seguir les negociacions amb la Junta o donar-li rellevància a l’oposició? Podem pensar seriosament en com millorar la qualitat de vida dels birmans en el dia a dia, sense tenir en compte les causes d’arrel? És aquesta idea una fal•làcia? Quin paper juguen les minories ètniques com actors de pau?
El concepte de ‘resolució de conflictes’ no ha guanyat molts adeptes en la teoria política de Birmània, sembla com si les úniques vies fossin la violència, la repressió o la pobresa i la injustícia. El resultat d’aquesta reflexió és recolzat pel Fòrum Àsia de Minories i experts internacionals de Nacions Unides que hi seran presents exigint una resolució dels conflictes i construcció de pau, basat en les cultures locals.
El seminari va dirigit a dos tipus d’audiència: Primer a totes les associacions que treballen en el món en pro de Birmània (conegudes com les Campanyes de Birmània), per a donar-los noves perspectives en la defensa dels drets humans, la pau i la cooperació. La segona audiència són les minories ètniques i els actors de pau interns i externs. Aquesta trobada pretén provocar converses i estimular iniciatives creatives, més que no pas prescriure receptes definitives o recomanacions que donin suport a les teories clàssiques.
Segons la nostra experiència i observació, el respecte a les minories ètniques és clau en la resolució del conflicte birmà. El conflicte es basa en la identitat política o sistemàtica, on a les minories se les ha privat dels seus drets (terra, llengua, recursos, lleis,...). No respectar el modus vivendis d’aquestes minories és el que ha fet el Règim Militar Birmà. Per exemple, implantar un règim autoritari que no respecta els models tradicionals de decisió basats en la gent gran, no tenir en compte els drets de la terra. Les noves figures d’autoritat han suplantat les tradicionals, per exemple, els oficials militars han desplaçat els camperols amb el conseqüent trencament del sistema tradicional. Mitjançant aquesta recol•locació han violat el respecte legítim tradicional i els ha recol•locat en un nou espai, un espai on no tenen veu.
El respecte al model intern de gestió de les minories, pot aportar moltes solucions a la pau i a la reconciliació social. Birmània s’ha convertit en una fàbrica social de la por, on l’espai intern creat per la Junta, que exerceix un rol autoritari, ha de ser reparat i substituït per models més joves. La manera mes fàcil de fer més jove aquest estat de por social és crear un procés d’inclusió de les minories ètniques, fent-les formar part del procés de decisió. Un procés on es tinguin també en compte els drets de la terra.
Les violacions dels drets de la terra i de les seves minories a Birmània és el principal problema que es deu afrontar en les polítiques a curt i mig termini. La pràctica de la resolució del conflicte es basa en atorgar poder a les minories ètniques, especialment als joves actors com dones, joves... poden integrar tradició i modernitat.
L’exercici de Birmània pot ser un exemple a nivell internacional, una eina analítica que ajudi a planificar i implementar la integració de les minories en l’escenari del segle XXI. En l’escenari polític, un model parcial té un èxit limitat: li dóna massa pes als actors internacionals. No respecta a les minories ètniques i no els dóna la posició de pont entre la divisió del règim i l’oposició política tradicional.
A mig i llarg termini, les tensions ètniques i religioses també plantegen dilemes interessants: on es troben les terceres parts, per exemple, en la qüestió dels musulmans Rohingya y els no musulmans de Birmània. En l’escenari dels drets de la terra, el fet de que no s’hagi respectat a les minories ha tingut com a conseqüència danys increïbles en les polítiques de desenvolupament i ecologia, com és el cas del Salween i Shwe.
En aquests dos conflictes on s’hi han vist grans interessos per part de multinacionals, la Junta va decidir resoldre que els recursos eren seus i, mitjançant la por i la política de recol•locació, obligà a les comunitats a fugir del seu entorn natural.
La manca de respecte i la exclusió de les comunitats, el pillatge de la Junta amb la col•laboració de corporacions internacionals, constituïdes en nous líders econòmics, sense cap respecte pels autèntics líders locals, ha conduit al deteriorament del sistema econòmic i social.
El que volem afavorir en el seminari és el model neutre de mediació: convidem a totes les parts a assistir-hi, amb la finalitat d’arribar a compromisos, amb respecte per les minories, reconeixent-les com a terceres parts i amb legítima capacitat de decisió en el joc del poder.
El concepte de ‘resolució de conflictes’ no ha guanyat molts adeptes en la teoria política de Birmània, sembla com si les úniques vies fossin la violència, la repressió o la pobresa i la injustícia. El resultat d’aquesta reflexió és recolzat pel Fòrum Àsia de Minories i experts internacionals de Nacions Unides que hi seran presents exigint una resolució dels conflictes i construcció de pau, basat en les cultures locals.
El seminari va dirigit a dos tipus d’audiència: Primer a totes les associacions que treballen en el món en pro de Birmània (conegudes com les Campanyes de Birmània), per a donar-los noves perspectives en la defensa dels drets humans, la pau i la cooperació. La segona audiència són les minories ètniques i els actors de pau interns i externs. Aquesta trobada pretén provocar converses i estimular iniciatives creatives, més que no pas prescriure receptes definitives o recomanacions que donin suport a les teories clàssiques.
Segons la nostra experiència i observació, el respecte a les minories ètniques és clau en la resolució del conflicte birmà. El conflicte es basa en la identitat política o sistemàtica, on a les minories se les ha privat dels seus drets (terra, llengua, recursos, lleis,...). No respectar el modus vivendis d’aquestes minories és el que ha fet el Règim Militar Birmà. Per exemple, implantar un règim autoritari que no respecta els models tradicionals de decisió basats en la gent gran, no tenir en compte els drets de la terra. Les noves figures d’autoritat han suplantat les tradicionals, per exemple, els oficials militars han desplaçat els camperols amb el conseqüent trencament del sistema tradicional. Mitjançant aquesta recol•locació han violat el respecte legítim tradicional i els ha recol•locat en un nou espai, un espai on no tenen veu.
El respecte al model intern de gestió de les minories, pot aportar moltes solucions a la pau i a la reconciliació social. Birmània s’ha convertit en una fàbrica social de la por, on l’espai intern creat per la Junta, que exerceix un rol autoritari, ha de ser reparat i substituït per models més joves. La manera mes fàcil de fer més jove aquest estat de por social és crear un procés d’inclusió de les minories ètniques, fent-les formar part del procés de decisió. Un procés on es tinguin també en compte els drets de la terra.
Les violacions dels drets de la terra i de les seves minories a Birmània és el principal problema que es deu afrontar en les polítiques a curt i mig termini. La pràctica de la resolució del conflicte es basa en atorgar poder a les minories ètniques, especialment als joves actors com dones, joves... poden integrar tradició i modernitat.
L’exercici de Birmània pot ser un exemple a nivell internacional, una eina analítica que ajudi a planificar i implementar la integració de les minories en l’escenari del segle XXI. En l’escenari polític, un model parcial té un èxit limitat: li dóna massa pes als actors internacionals. No respecta a les minories ètniques i no els dóna la posició de pont entre la divisió del règim i l’oposició política tradicional.
A mig i llarg termini, les tensions ètniques i religioses també plantegen dilemes interessants: on es troben les terceres parts, per exemple, en la qüestió dels musulmans Rohingya y els no musulmans de Birmània. En l’escenari dels drets de la terra, el fet de que no s’hagi respectat a les minories ha tingut com a conseqüència danys increïbles en les polítiques de desenvolupament i ecologia, com és el cas del Salween i Shwe.
En aquests dos conflictes on s’hi han vist grans interessos per part de multinacionals, la Junta va decidir resoldre que els recursos eren seus i, mitjançant la por i la política de recol•locació, obligà a les comunitats a fugir del seu entorn natural.
La manca de respecte i la exclusió de les comunitats, el pillatge de la Junta amb la col•laboració de corporacions internacionals, constituïdes en nous líders econòmics, sense cap respecte pels autèntics líders locals, ha conduit al deteriorament del sistema econòmic i social.
El que volem afavorir en el seminari és el model neutre de mediació: convidem a totes les parts a assistir-hi, amb la finalitat d’arribar a compromisos, amb respecte per les minories, reconeixent-les com a terceres parts i amb legítima capacitat de decisió en el joc del poder.
Manifest / Manifiesto
La pau a Birmània no és una utopia. La pau és aquesta realitat en la que tots els éssers humans podem viure en un món de respecte i de llibertat. La pau és un espai sense crispació i sense dolor, sense amargura, sense violència. La pau ha de ser l’aspiració suprema de totes les persones que es dignen a anomenar-se persones. Només hi ha un camí i una fita: conviure destruint prejudicis.
No hi ha ningú pel damunt ni per sota; hi ha mirades encreuades, mirades que saben i senten a éssers humans amb somnis i desitjos, amb pors i esperances. El nostre Seminari Birmània a Barcelona és una aposta per la dignitat humana. El debat i la reflexió, la paraula com a eina per a posar fi a les múltiples cares de la violència i per a destapar les trampes que donen peu a les injustícies contra les minories birmanes. El nostre seminari és una aposta per la vida.
La pau a Birmània no és una utopia. La pau, la llibertat i la democràcia és un dret. Un altre món és possible, un altre món on sigui inscrita la pau i la llibertat per a tothom. Som iguals i som diferents. El nostre seminari és una aposta per la equitat en la diferència i la diversitat, per a revalorar el rol de les minories ètniques en els processos de pau.
Perquè la vida s’ha de viure en tota la seva plenitud des de la llibertat que dóna la igualtat. El debat és obert i no hi ha marxa enrere. La pau a Birmània és una necessitat.
La paz en Birmania no es una utopía. La paz es esta realidad en la que todos los seres humanos vivir en un mundo de respeto y de libertad. La paz es un espacio sin crispación y sin dolor, sin amargura, sin violencia. La paz ha de ser la aspiración suprema de todas las personas que se dignan a llamarse personas. Sólo hay un camino y un objetivo: convivir destruyendo prejuicios.
No hay nadie por encima ni por debajo; hay miradas entrecruzadas, mirades que saben y sienten a seres humanos con sueños y deseos, con miedos y esperanzas. Nuestro Seminario Birmania a Barcelona es una apuesta por la dignidad humana. El debate y la reflexión, la palabra como herramienta para poner fin a la múltiplas caras de la violencia y para destapar las trampas que dan pie a las injusticias contra las minorías birmanas. Nuestro seminario es una apuesta por la vida.
La paz a Birmania no es una utopía. La paz, la liberdad y la democracia es un derecho. Otro mundo es posible, otro mundo donde esté inscrita la paz y la libertad para todos. Somos igualas y somos diferentes. Nuestro seminario es una apuesta por la equidad en la diferencia y la diversidad, para revalorar el rol de las minorías étnicas en los procesos de paz.
Porque la vida se ha de vivir en toda su plenitud desde la liberdad que da la igualdad. El debate está abierto y no hay marcha atrás. La paz en Birmania es una necesidad.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
