A Birmània hi ha molts problemes que impedeixen que 44 milions de persones puguin viure en pau. D’una banda , hi ha una Junta Militar que governa el país mitjançant el mètode de la por i la desintegració de les identitats. L’oposició al règim, d’altra banda, proposa que són ‘una autèntica democràcia federal a Birmània’ que poden representar totes les seves veus. Hi ha una gran tensió entre la unitat militar que representa la idea de ‘Myanmar’ i l’estat federal de Birmània. Ens plantegem una sèrie de qüestions: Hi ha alguna zona gran de ningú enmig de tot això? Què és millor: seguir les negociacions amb la Junta o donar-li rellevància a l’oposició? Podem pensar seriosament en com millorar la qualitat de vida dels birmans en el dia a dia, sense tenir en compte les causes d’arrel? És aquesta idea una fal•làcia? Quin paper juguen les minories ètniques com actors de pau?
El concepte de ‘resolució de conflictes’ no ha guanyat molts adeptes en la teoria política de Birmània, sembla com si les úniques vies fossin la violència, la repressió o la pobresa i la injustícia. El resultat d’aquesta reflexió és recolzat pel Fòrum Àsia de Minories i experts internacionals de Nacions Unides que hi seran presents exigint una resolució dels conflictes i construcció de pau, basat en les cultures locals.
El seminari va dirigit a dos tipus d’audiència: Primer a totes les associacions que treballen en el món en pro de Birmània (conegudes com les Campanyes de Birmània), per a donar-los noves perspectives en la defensa dels drets humans, la pau i la cooperació. La segona audiència són les minories ètniques i els actors de pau interns i externs. Aquesta trobada pretén provocar converses i estimular iniciatives creatives, més que no pas prescriure receptes definitives o recomanacions que donin suport a les teories clàssiques.
Segons la nostra experiència i observació, el respecte a les minories ètniques és clau en la resolució del conflicte birmà. El conflicte es basa en la identitat política o sistemàtica, on a les minories se les ha privat dels seus drets (terra, llengua, recursos, lleis,...). No respectar el modus vivendis d’aquestes minories és el que ha fet el Règim Militar Birmà. Per exemple, implantar un règim autoritari que no respecta els models tradicionals de decisió basats en la gent gran, no tenir en compte els drets de la terra. Les noves figures d’autoritat han suplantat les tradicionals, per exemple, els oficials militars han desplaçat els camperols amb el conseqüent trencament del sistema tradicional. Mitjançant aquesta recol•locació han violat el respecte legítim tradicional i els ha recol•locat en un nou espai, un espai on no tenen veu.
El respecte al model intern de gestió de les minories, pot aportar moltes solucions a la pau i a la reconciliació social. Birmània s’ha convertit en una fàbrica social de la por, on l’espai intern creat per la Junta, que exerceix un rol autoritari, ha de ser reparat i substituït per models més joves. La manera mes fàcil de fer més jove aquest estat de por social és crear un procés d’inclusió de les minories ètniques, fent-les formar part del procés de decisió. Un procés on es tinguin també en compte els drets de la terra.
Les violacions dels drets de la terra i de les seves minories a Birmània és el principal problema que es deu afrontar en les polítiques a curt i mig termini. La pràctica de la resolució del conflicte es basa en atorgar poder a les minories ètniques, especialment als joves actors com dones, joves... poden integrar tradició i modernitat.
L’exercici de Birmània pot ser un exemple a nivell internacional, una eina analítica que ajudi a planificar i implementar la integració de les minories en l’escenari del segle XXI. En l’escenari polític, un model parcial té un èxit limitat: li dóna massa pes als actors internacionals. No respecta a les minories ètniques i no els dóna la posició de pont entre la divisió del règim i l’oposició política tradicional.
A mig i llarg termini, les tensions ètniques i religioses també plantegen dilemes interessants: on es troben les terceres parts, per exemple, en la qüestió dels musulmans Rohingya y els no musulmans de Birmània. En l’escenari dels drets de la terra, el fet de que no s’hagi respectat a les minories ha tingut com a conseqüència danys increïbles en les polítiques de desenvolupament i ecologia, com és el cas del Salween i Shwe.
En aquests dos conflictes on s’hi han vist grans interessos per part de multinacionals, la Junta va decidir resoldre que els recursos eren seus i, mitjançant la por i la política de recol•locació, obligà a les comunitats a fugir del seu entorn natural.
La manca de respecte i la exclusió de les comunitats, el pillatge de la Junta amb la col•laboració de corporacions internacionals, constituïdes en nous líders econòmics, sense cap respecte pels autèntics líders locals, ha conduit al deteriorament del sistema econòmic i social.
El que volem afavorir en el seminari és el model neutre de mediació: convidem a totes les parts a assistir-hi, amb la finalitat d’arribar a compromisos, amb respecte per les minories, reconeixent-les com a terceres parts i amb legítima capacitat de decisió en el joc del poder.
El concepte de ‘resolució de conflictes’ no ha guanyat molts adeptes en la teoria política de Birmània, sembla com si les úniques vies fossin la violència, la repressió o la pobresa i la injustícia. El resultat d’aquesta reflexió és recolzat pel Fòrum Àsia de Minories i experts internacionals de Nacions Unides que hi seran presents exigint una resolució dels conflictes i construcció de pau, basat en les cultures locals.
El seminari va dirigit a dos tipus d’audiència: Primer a totes les associacions que treballen en el món en pro de Birmània (conegudes com les Campanyes de Birmània), per a donar-los noves perspectives en la defensa dels drets humans, la pau i la cooperació. La segona audiència són les minories ètniques i els actors de pau interns i externs. Aquesta trobada pretén provocar converses i estimular iniciatives creatives, més que no pas prescriure receptes definitives o recomanacions que donin suport a les teories clàssiques.
Segons la nostra experiència i observació, el respecte a les minories ètniques és clau en la resolució del conflicte birmà. El conflicte es basa en la identitat política o sistemàtica, on a les minories se les ha privat dels seus drets (terra, llengua, recursos, lleis,...). No respectar el modus vivendis d’aquestes minories és el que ha fet el Règim Militar Birmà. Per exemple, implantar un règim autoritari que no respecta els models tradicionals de decisió basats en la gent gran, no tenir en compte els drets de la terra. Les noves figures d’autoritat han suplantat les tradicionals, per exemple, els oficials militars han desplaçat els camperols amb el conseqüent trencament del sistema tradicional. Mitjançant aquesta recol•locació han violat el respecte legítim tradicional i els ha recol•locat en un nou espai, un espai on no tenen veu.
El respecte al model intern de gestió de les minories, pot aportar moltes solucions a la pau i a la reconciliació social. Birmània s’ha convertit en una fàbrica social de la por, on l’espai intern creat per la Junta, que exerceix un rol autoritari, ha de ser reparat i substituït per models més joves. La manera mes fàcil de fer més jove aquest estat de por social és crear un procés d’inclusió de les minories ètniques, fent-les formar part del procés de decisió. Un procés on es tinguin també en compte els drets de la terra.
Les violacions dels drets de la terra i de les seves minories a Birmània és el principal problema que es deu afrontar en les polítiques a curt i mig termini. La pràctica de la resolució del conflicte es basa en atorgar poder a les minories ètniques, especialment als joves actors com dones, joves... poden integrar tradició i modernitat.
L’exercici de Birmània pot ser un exemple a nivell internacional, una eina analítica que ajudi a planificar i implementar la integració de les minories en l’escenari del segle XXI. En l’escenari polític, un model parcial té un èxit limitat: li dóna massa pes als actors internacionals. No respecta a les minories ètniques i no els dóna la posició de pont entre la divisió del règim i l’oposició política tradicional.
A mig i llarg termini, les tensions ètniques i religioses també plantegen dilemes interessants: on es troben les terceres parts, per exemple, en la qüestió dels musulmans Rohingya y els no musulmans de Birmània. En l’escenari dels drets de la terra, el fet de que no s’hagi respectat a les minories ha tingut com a conseqüència danys increïbles en les polítiques de desenvolupament i ecologia, com és el cas del Salween i Shwe.
En aquests dos conflictes on s’hi han vist grans interessos per part de multinacionals, la Junta va decidir resoldre que els recursos eren seus i, mitjançant la por i la política de recol•locació, obligà a les comunitats a fugir del seu entorn natural.
La manca de respecte i la exclusió de les comunitats, el pillatge de la Junta amb la col•laboració de corporacions internacionals, constituïdes en nous líders econòmics, sense cap respecte pels autèntics líders locals, ha conduit al deteriorament del sistema econòmic i social.
El que volem afavorir en el seminari és el model neutre de mediació: convidem a totes les parts a assistir-hi, amb la finalitat d’arribar a compromisos, amb respecte per les minories, reconeixent-les com a terceres parts i amb legítima capacitat de decisió en el joc del poder.
